A l'escola oferim una Psicomotricitat Vivenciada, viscuda en primera persona, en relació amb un mateix i amb els altres. Una psicomotricitat que respecta el nivell maduratiu de cada infant, amb l'acompament de les mestres que intervenim durant la sessió per tal de donar la resposta a la necessitat, demanda o carència que requereixen els infants en cada moment.
El JOC és l'eina vehicular de la sessió. Tal com argumenta el pedagog i psicòleg Jerome Bruner (1986), el joc és una activitat espontània, voluntària i lliurement escollida, on l'infant ha de sentir-se lliure per actuar com vulgui, per escollir el personatge a representar, els mitjans i materials amb els quals vol realitzar-ho per tal que aquest sigui el més espontani possible afavorint les seves capacitats d'imaginar, d'il·lusionar-se i de crear.
L'infant juga sense cap finalitat concreta, merament pel plaer que li provoca el joc, pel seu caràcter lúdic i divertit. Per aquesta raó és un bon moment per resoldre conflictes, ja que aquests s'assimilaran d'una forma més agradable.
La psicomotricitat convida a comprendre tot el que expressa el/la nen/a de sí mateix/a per la via motriu i comprendre el sentit de les conductes personals.
Així doncs, entenem el joc corporal i relacional de l'infant a l'aula de psicomotricitat com el mitjà de comunicació i expressió, però sobretot com a mitjà privilegiat per comprendre el món.
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)