"La gratitut és la memòria del cor."
Jean Baptiste Massieu
Bones famílies!!!
Aquesta és la darrera entrada de blog d'aquest curs 2024-2025! Se'm fa complicat redactar-la sense emocionar-me, perquè tenc sa certesa de que ha estat i serà un dels cursos més intensos i significatius de la meva carrera professional! És inevitable deslligar tot el que hem viscut de les meves vivències personals, que s'han entrellaçat de tal manera, que vida laboral i personal han anat de la ma en tot moment..! I això, em fa sentir molt orgullosa i feliç!
Així que sento la necessitat d'expressar-vos la meva gratitut i com hem viscut el curs!!
Quan vam iniciar les classes al setembre l'ambient que es respirava a la classe era molt diferent del que vam viure a inicis del curs passat! Les emocions que volaven per l'aula havien passat de la incertesa, nervis, inseguretat i desconeixement... per donar lloc a l'alegria dels retrobaments, l'emoció de les abraçades fortes, la il·lusió de tornar a la classe..!! Va estar un inici molt diferent i també esperat després de com vam acabar el curs passat!! Ja teníem el vincle, l'estima i unes experiències com a escriptors i escriptores meravelloses que ja ens acompanyarien per sempre!!!!
Així que iniciar el curs no va ser gens difícil, de fet diria que va anar tot rodat... de seguida estàvem immerços en noves investigacions que ens tenien a tots/es interessadíssims! I a més de caire totalment diferent a les del curs anterior, ara ens preocupaven aspectes molt científics de la vida marina! I vam poder seguir sumant experiències i moments a la nostra butjaca! No podrem oblidar mai el dia de les sardines o de la dissecció de l'ull de porc! L'emoció de descobrir un cristal·lí amb un bisturí o el fàstig en cercar el nervi òptic a un peix!! Tot això acompanyats de totes les famílies que vau anar passant per la classe per ajudar-nos a construïr una porta (i classe) preciosa que ens feia sentir com si ens trobàssim dins del fons marí! Què orgullosos estàvem quan algú s'apropova i ens deia que li agradaria quedar-se a la nostra classe..!
I d'aquesta manera vam acabar el primer trimestre i va arribar gener! I tot i que semblava que tot estava igual... alguna cosa estava passant! A les sortides era recurrent que vosaltres, les famílies, li preguntessiu a na Vero si havia anat bé el dia que feia mala cara! I ella solia respondre que els dimecres eren intensos, que estàvem cansats/es... però hi havia indicis que ens feien sospitar! La cridaven els metges, alguns dies havia de partir abans del cole, deia que estava covant alguna cosa, li feien molta gola les nostres quelitas... Tot va quadrar el dia que ens va portar aquella fotografia que a alguns ens semblava una cova i que altres identificàrem ràpidament com una ecografia d'un bebé!!!!!!! La nostra eufòria ens va fer sortir al passadís ecografia en mà a cridar-ho als quatre vents!!! Na Vero està embarassada!!!! Na Vero està embarassadaaaaaa!!!
I a partir d'aquí ja no hi va haver volta enrere!! I es va iniciar un clima d'amor, de protecció, de cura, de depèndencia, d'abraçades més llargues, de preguntes que s'allargaven perqué tots volíem saber més del que passava a dins d'aquella panxa! Es podia sentir més amor?? Sí, es podia!
Em sento tremendament afortunada i agraïda amb en David de 4tB perquè em va fer un dels regals més increïbles i significatius que em podien fer: una ecografia en directe amb tota la classe. Els nervis i l'emoció que es respirava en l'ambient... no es poden descriure!! Només sé que quedarà per sempre gravat a la memòria del meu cor!
.jpeg)
I quan pensava que ja no podria viure res més polit, vam decidir plasmar la vivència i mireu quins van ser els resultats..! Vida laboral i personal s'abraçaven quan em trobava a casa amb la meva parella, admirant això que ara valtrus veieu. Els dos desbordats d'emoció pels missatges dels meus petitons i per tot el que estàvem vivint!
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
No sé què passarà el curs que ve, no vull fer prediccions ni assegurances! Sí que puc dir, que aquest final de curs no l'he viscut com un tancament de cicle. Però també sento, que si ho fos, no podria haver acabat d'una manera més tendre i emotiva. Ho he dit en moltes ocasions, però em sento desbordada d'amor!! Ho sento a les tutories amb tots vosaltres; a les entrades a les 9h del matí (amb un torrent de nens i nenes venint a abraçar-me); en l'ajuda i col·laboració que m'oferiu sempre que la necessito tant en les investigacions com amb qualsevol altra cosa que vos demani; ho sento quan les manetes dels vostres fills m'acaricien la panxeta i s'emocionen si noten el moviment; també a les sortides a les 14h quan tots i totes em pregunteu com em trobo; o quan els avis i àvies s'apropen a mí per felicitar-me i dir-me coses precioses; en les llàgrimes de felicitat i d'emoció compartides el meu darrer dia... i amb tot el feedback que sempre em feis!
Només puc donar-vos les gràcies a tots i totes! A vosaltres famílies, a les delegades, als infants, als i les companyes..! MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER FER DE LA MEVA FEINA UN REGAL! SOU MERAVELLOS@S! Si no ens veiem abans, la propera vegada serà perquè tots i totes conegueu a na Maialen!
.jpeg)
.jpeg)